En marxa, Ràdios Escolars en Xarxa!

En format virtual, el Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC) celebrat a Granollers i, simultàniament, la Fira de l’Economia Social i Solidària de Catalunya (FESC) van acollir la presentació de la xarxa la tarda de l’11 de novembre. Una cita que va comptar amb la participació, la complicitat i el coneixement d’una dotzena de persones.

 

El nom de la iniciativa, el logotip, la pàgina web i els valors fundacionals eren les novetats que anaven a anunciar-se durant la celebració de l’esdeveniment. Encara més va ser-ho que qui comuniqués els dos primers punts citats fossin infants i joves de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya.

Protagonistes a l’acte, però sobretot del projecte, un fet que destacava l’Anna Pérez. La mestra coordinadora de l’emissora de l’Escola Mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona, conjuntament amb la Núria Cervera, manifestava que els nens i nenes esdevenen protagonistes quan fan ràdio perquè prenen la paraula, i amb Ràdios Escolars en Xarxa (REX) tenen l’oportunitat de potenciar-la encara més. “Són ells qui decideixen què diuen, com ho diuen, i aquí es troba el seu apoderament”.

Les intervencions de les docents i del mestre coordinador de Ràdio Mogent, de l’Escola Mogent de la Roca del Vallès, Aleix Vidal van oferir un espai de reflexió sobre la riquesa que té per un centre educatiu comptar amb la ràdio a l’escola. “L’alumnat, les famílies i el professorat valorem molt positivament l’experiència”, afirmava l’Aleix. A més a més, “quan comencem a gravar, tot canvia, estan més predisposats a explicar coses o a parlar. L’adrenalina del directe, el 3, 2, 1 i… dins!, els encanta. Els posa histèrics però els enganxa”. I en aquesta línia, l’exploració significativa de la veu i pròpia escolta compartida representa un punt de trobada que uneix la comunitat educativa amb el seu entorn.

La veu de l’infant i l’ús de la llengua

“Les nostres aules són un mosaic de cultures. Tenim infants de diferents nacionalitats i això es traspua quan fem els programes de ràdio”. La Núria ens explicava que els continguts que l’alumnat posa a prova davant del micròfon no només tenen una part curricular per treballar les competències lingüístiques, també n’hi ha de sentimentals. Tothom pot compartir receptes, contes, costums de la seva cultura d’origen i compartir-les a l’emissora del centre docent Cinto Ràdio. Així, aprenen de manera col·laborativa i les seves produccions ja no només s’escolten per la comunitat educativa i les famílies, també poden escoltar-se a l’altra punta del món.

En aquest últim aspecte, la creació de la xarxa traspassa les fronteres autonòmiques. L’àmbit de coordinació de REX, dins dels Països Catalans, emfatitza en la significació del català no només com a llengua d’escola, sinó també com a llengua a utilitzar, d’ús social. Vicent Moreno, ex-president d’Escola Valenciana, donava valor a les relacions lingüístiques que poden establir-se amb la xarxa, tenint en compte les variacions de la llengua sense atorgar-li connotacions polítiques innecessàries. Amb un breu exemple, simplificava la seva reflexió: “Vosaltres dieu Bona tarda i nosaltres diem Bona vesprada, i ens entenem. I és bonic!”. Tot mitjançant l’intercanvi de la paraula, que també facilita l’adquisició de les cinc habilitats lingüístiques: escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar.

Connectar l’escola amb la vida

 
Les entitats amb un arrelament més periodístic, i que donen suport a la xarxa, van enfocar la seva mirada cap a la formació d’una societat més crítica, lliure i participativa. Víctor Saura, director del Diari de l’Educació, va sumar-se a la idea que la ràdio és una molt bona eina “de cara al primer contacte amb l’educació mediàtica”. La importància de què infants i joves entrin en contacte amb el món i els valors dels mitjans de comunicació és una altra de les conclusions a què va fer referència Mònica Lablanca, vicepresidenta de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya (FMCLCat).
 
Així com la Mònica destacava l’aproximació de l’alumnat a la realitat, la Francina Martí, presidenta de l’Associació de mestres Rosa Sensat, afegia que la ràdio permet posar en contacte l’infant i el jovent en un context de veritat. “Permet que el currículum escolar sigui viu i connecta l’escola amb el món real”. A més, estimula el treball en equip, la creativitat i l’aprenentatge d’habilitats de comunicació.
 
D’altra banda, des de l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona, Laia Curcoll obria el seu micròfon per subratllar la finalitat de garantir els drets dels infants, “el dret a ser escoltat, a participar, a exercir una ciutadania activa i ser considerats no només ciutadans del futur, sinó també amb capacitats presents”. Sense que les seves veus quedin amagades, creu necessari recollir la seva paraula perquè es faci palès que “no només els escoltem, sinó que tenim en compte allò que ens diuen, perquè això serveixi i generi un impacte”.
 

Horitzons

 
“Imagino una graella en directe compartida entre ràdios dels Països Catalans”, deia espontàniament l’Aleix Vidal. I la qüestió és, i per què no? La xarxa possibilita compartir experiències, coneixement, eines, models radiofònics replicables i, en definitiva, unir recursos. Són les bases, la col·laboració i treball en xarxa, per connectar l’escola al món i amb la vida, que també les expressava amb un to de desig Victòria Alemany, del grup de docents “La ràdio a l’escola” d’Eivissa: “El suport d’altres persones i equips amb qui cooperar, compartir, aprendre, crear i, en definitiva, créixer” dona ales per “acompanyar els i les infants en un desenvolupament integral que els permeti construir una societat més justa.” I és que si es comencen a treballar valors de cooperació, sostenibilitat, bé comú i estructura participativa als centres educatius, en Xavi Palos, membre fundador de la Xarxa de l’Economia Solidària (XES), es trauria el barret. Creu que és una manera de preparar petits i adolescents per a un futur on no trobaran estrany els fonaments del procomú i de l’Economia Social i Solidària.
 
En aquesta línia es reforça també la idea de crear comunitat, com a pilar fonamental de REX, per donar sentit als i les docents que sovint, amb moltes ganes, tiren endavant projectes com el d’engegar una emissora escolar. Així, és dona a conèixer i reconèixer el seu treball, es mostra que no estan soles i se’ls ofereix un canal perquè tinguin un espai on trobar-se i intercanviar experiències.
 

De la ràdio escolar, al món!

 

Hi ha xarxes d’emissores escolars arreu del món: a la província de Córdoba a de l’Argentina (Radios Escolares de Cordoba); a França (Ràdios Réseau), a Colòmbia (Radio Universitaria de Colombia), al Regne Unit (School Radio) o als Estats Units (High School Radio Network). A l’Estat espanyol, existeixen RadioEdu (Extremadura), Red de Emisoras Escolares de Canarias (Illes Canàries), i la Red de Radios Escolares de Valladolid, entre d’altres.

Als Països Catalans sorgeix Ràdios Escolars en Xarxa (REX), en el seu tret de sortida comença aglutinant 66 comunitats educatives i 8 ràdios locals i comunitàries, que fan o tenen interès per la ràdio escolar. De fet, podeu observar-les en el mapa de la pàgina principal. “Fer ràdio des de l’escola no pot ser millor combo, entre altres coses, per a poder generar eines sobiranes de cara a la infància i a la joventut”, apuntava Efraín Flogia de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB). I afegia que fer-ho en xarxa és transcendent, perquè si no treballes “amb més gent i amb punts d’acord comuns, el projecte pot ser anecdòtic”.

L’amalgama d’actors que donen suport a la iniciativa -emissores escolars, locals, comunitàries, entitats i ajuntaments- ofereix la visió d’una realitat que només ha fet que començar a créixer, però que, com bé comentava en Pitu Martínez, expert en ràdio escolar a Catalunya, “La xarxa ja hi era, però l’acabem de fer més sòlida”. I si recreéssim l’imaginari de tothom que de manera col·laborativa s’ha sumat al projecte, només ens quedaria visualitzar com reproduir-lo en una escena sonora. Amb els ulls tancats i la ment oberta, perquè cadascú expressés els escenaris diferents que els suggereix la creació d’aquesta nova xarxa i pogués fer-ho amb una eina que bé coneixen: la ràdio.